"Qui dibuixa observa; qui observa, coneix; qui coneix, estima i qui estima, respecta i protegeix".Jordi Sabater Pi, etòleg, primatòleg i naturalista.
La papallona blava
Petita i bonica, aquesta papallona licènida s’alimenta de l’olivarda (Inula viscosa).
Les seves ales són de color blau, d’un blau molt bell.
La seva espiritrompa arriba fins a l’interior de cada flor.
Amb les ales plegades, desapareix el blau per donar pas a tota una munió de punts.
La papallona zebrada
La papallona zebrada (Iphiclides podalirius) és una de les papallones més elegants del nostre país. Fa entre 6 i 7′5 cm amb les ales obertes i és fàcil veure-la entre l’abril i l’agost.
Té les ales de color blanc grogós amb franges negres verticals. Les ales inferiors tenen taques blavoses, negres i ataronjades i acaben en una mena de llarga cua.
Viu en zones de terra baixa i muntanya mitjana amb abundància de flors.
La femella pon els ous sobre arbres fruiters (perera, cirerer, prunera, …) i arbustos amb fruits (aranyoner). L’eruga s’alimenta d’aquestes plantes.
Aprofita els corrents d’aire per planejar i enlairar-se.
El gran paó de nit
A primera hora del matí, enmig del carrer, a terra, hi descansava el gran paó de nit.
Vaig agafar una fulla i la vaig acostar a les seves potes. Hi va pujar i va permetre que li fes moltes fotos. Finalment, la vaig deixar amb la fulla sobre un àmpit de pedra.
Al cap d’una estona va moure les ales i es va enlairar per damunt de les cases.
El paó de nit (Saturnia pyri) és la papallona nocturna més gran d’Europa.
Fa entre 11 i 14 cm amb les ales obertes.
És de color marró grisós amb tons marronosos clars als marges i una taca semblant a un ull a cada ala.
Vola durant les nits de primavera.
L’eruga és fosca al principi, però en créixer es torna de color verd grogós amb pèls negres.
S’alimenta d’arbres fruiters com els perers, nogueres, cirerers, pomeres, …
La papallona fulla
Podria ser la Gonepteryx cleopatra mascle, per les taques grogues de les ales superiors.
El mascle d’aquesta papallona té les ales superiors del davant de color groc amb una gran taca ataronjada i les ales inferiors són grogues pàl·lides.
La femella les té més verdoses o blanquinoses per ambdues cares.
El cos és pelut i de color grisós.
És molt difícil fotografia-la amb les ales obertes, ja que les tanca sempre quan està parada.
Viu en zones amb abundància de matolls.
La femella pon els ous sobre brots o fulles joves de ramnàcies com l’aladern.
Mes informació de la papallona fulla:
http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/GonepCleop.htmLa papallona rei
Nom científic: Papilio machaon.
Família: Papiliònids.
Les papallones al llarg de la seva vida passen per quatre estats:
- Ou.
- Larva o eruga.
- Pupa o crisàlide.
- Papallona adulta.
L’eruga de la papallona rei s’alimenta de plantes herbàcies umbel·líferes com el fonoll i rutàcees com la ruda.
La seva boca li permet menjar amb voracitat, creixent amb moltra rapidesa.
La seva pell inicialment és fosca amb taques vermelloses, però aviat la pell es torna verda amb uns anells negres amb taques vermelloses.
Un cop l’eruga arriba al seu creixement màxim, passa a la fase de pupa o crisàlide.
En aquesta fase l’eruga es tanca dins un embolcall, a l’interior del qual es produeix una metamorfosi completa. Lentament l’eruga es va transformant en una papallona adulta.
Un cop acabada la transformació trenca l’embolcall. En sortir, el primer que fa és estendre les ales, assecar-les i endurir-les; després ja pot volar.
La papallona rei és una de les papallones més boniques del nostre país. Quan obre les ales fa uns 6-8 cm. Té franges negres sobre fons groc. A més, en les ales posteriors hi té una franja blavosa amb ocels ataronjats i uns apèndixs allargats.
Vola des de l’abril fins a l’octubre. S’alimenta del nèctar de les flors que xucla amb la seva espiritrompa.
Viu des de la vora del mar fins als 2000 m d’altura, en zones amb prats i camps amb flors.
Un cop que s’ha aparellat, la femella posa els ous un a un sobre les tiges i les fulles de les plantes de les que s’alimentaran les erugues quan neixin.
